Memòria del Curs de Guió Cinematogràfic

Imatge

dramaturgia_xavi_1

1R CICLE: EL PARADIGME DEL GUIÓ

Les primeres sis sessions del que ha sigut una molt profitosa temporada a la Llibreria de la imatge van ser unes sessions d’introducció al món del guió cinematogràfic. Per poder aprofundir en el món del guió el primer que havíem de fer era aprendre el llenguatge específic del cinema i de la dramatúrgia. Així doncs ens vam concentrar en extreure els elements principals de qualsevol guió i posar-los sobre la taula.

Seguint aquesta direcció vam parlar de conceptes com el conflicte, el protagonista, l’objectiu i els obstacles, l’incident desencadenant, el midpoint o el clímax com a elements generals de la dramatúrgia i de la ironia dramàtica, el Deux est machina o el Diabolicus est machina o el layout en el seu paper específic al guió cinematogràfic.

De totes les eines, però, la que més ens ha ajudat a poder analitzar un guió cinematogràfic ha sigut el timeline, una línia del temps en la que podem desglossar qualsevol pel·lícula per poder analitzar-la.

En aquest primer cicle de la temporada 2013-2014 vam poder veure i analitzar fragments de “Sed de mal ”, “Match Point ”, “Inglorious Bastards”, “Misión Imposible”, “Indiana Jones y el templo maldito” o “Amadeus”. Tot plegat a la recerca de descobrir el paradigme del guió, que no és sagrat, però sí un punt de partida indispensable.

SESSIONS PRÀCTIQUES

Malgrat totes les sessions han tingut un component pràctic, hi ha hagut fins a cinc sessions específicament pràctiques on hem descobert com fer un guió de cinema pròpiament dit i com és el llenguatge específic d’aquest art en concret. Hem realitzat exercicis pràctics de molts tipus però principalment els podem desglossar en aquests:

  • De la pantalla al paper: Un exercici bàsic i molt interessant, escriure un guió a partir d’una escena que tenim en pantalla ja sigui de “Annie Hall ” o de “El quinto elemento”. Quins elements hem d’explicar? Què és allò que mai hem de posar a un guió? Com aconseguir transmetre el que volem en una escena sense donar un excés d’informació? Quin és el temps verbal i la persona correctes a utilitzar?

  • Adaptació: A partir de petits fragments extrets de relats, novel·les o directament d’obres de teatre hem intentat adaptar el contingut a un guió cinematogràfic. En alguna ocasió hem intentat ser el màxim de literals i respectar el que hi havia al text original i en altres hem donat llibertat a la nostre imaginació per fer una adaptació que, mantenint la essència de l’original, fos més adequada per a la gran pantalla.

  • L’original: El somni de qualsevol escriptor en potència. Escriure des de la pàgina en blanc. En aquest bloc d’exercicis hem treballat la escaleta d’un llarg, hem dividit una història en seqüències i hem escrit un curt trobant-nos amb les dificultats d’escriure un guió i descobrint alhora la seva màgia.

2N CICLE: TRENCAR LA BARRERA

En tres fantàstiques sessions vam afrontar un dels principals problemes alhora de posar-se a escriure i encara que el lema diu: “La diferència entre un amateur i un professional és que l’amateur pensa les coses i el professional les fa” en el món de la escriptura, la por a la pàgina en blanc ens afecta a tots per igual.

Conèixer la base estructural del guió, preparar-se per a escriure, deixar incubar les idees i aprofitar la inspiració perquè ens agafi treballant son les eines principals per trencar el bloqueig de l’escriptor. Tot i això, en les sessions vam posar en pràctica alguns exercicis molt simples que permeten perdre-li el respecte a escriure i ens permeten escriure en qualsevol moment i arrancar el procés de la escriptura.

3R CICLE: LA SÈRIE DE TV

La moda actual ens diu que les sèries de TV son ara mateix una gran part del pastís audiovisual i és per això que en aquesta temporada a la Llibreria de la imatge hem dedicat un cicle a les especificacions d’aquest món. Així doncs, a partir d’un capítol de “House” i fragments de “Breaking Bad ”, “Mad Men”, “El ala oeste de la casa blanca” o “House of cards” hem treballat la estructuració dels capítols i de les temporades d’una sèrie de TV.

En una segona part de les quatre sessions que vam dedicar a les series de TV, vam dissenyar la primera temporada d’una sèrie fictícia, creada a partir de les idees de tots. Vam treballar el gènere i el to, quina era la trama principal i les secundaries, com haviem d’estructurar els capítols i què passaria en cadascun d’ells. Vam desenvolupar les trames principals i vam citar les trames particulars. Finalment vam desenvolupar l’episodi pilot fins tenir-ne l’escaleta.

MONOGRÀFIC: CURTS, PUBLICITAT I PROBLEMES REALS

Dues sessions específiques: Una per conèixer i treballar el món del curtmetratge i de la publicitat i una altre per resoldre problemes locals de qualsevol guionista. En aquest darrer punt vam resoldre problemes de reescriptura en una obra de teatre de Xavi Segú (problema real en el moment de la sessió) així com el desenvolupament del guió d’un programa de radio i la estructura d’un curtmetratge publicitari encarregats també al mateix Xavi Segú. Una boníssima taula rodona on vam descobrir algun dels problemes reals de qualsevol guionista i com fer-ho per superar-los amb temps límit.

Per altre banda, en relació al món del curt, vam poder gaudir de dos curts de Pixar, “La ruta natural ”o “Ciudad sin ley” i vam veure alguns dels anuncis més premiats i ben valorats de la història. L’anàlisi d’un curt és similar al d’una escena d’un llarg i és un treball fantàstic per aprendre un concepte clau en la dramatúrgia: Cada segon compta.

En aquesta sessió, a més, vam guionitzar un sketch de Berto Romero i vam aprendre alguns dels elements més importants de la comèdia per gags. Vam visionar també un fragment de “Toma el dinero y corre” y de “Los hermanos Marx en el oeste”.

CONCLUSIONS:

Ha sigut un any molt profitós. He aprés tant com els que m’escoltaven i penso que ha estat un plaer poder treballar a la Llibreria de la imatge. El dia a dia és complicat. Sempre amb una forta sensació d’urgència: El guió a la radio, els articles al diari, els guions per encàrrec… És difícil trobar un moment per posar-ho tot en ordre i recordar les bases d’aquesta professió així com el plaer que significa poder treballar-hi.

Son molts els moments que he gaudit en les 20 sessions que hem tingut aquest any però n’hi ha dos que m’agradaria destacar: Per una banda, el plaer que suposa veure com algú que t’està escoltant quasi per casualitat agafa el bloc i el bolígraf i es posa a escriure. Com apareix un dia per sorpresa i et dona un text perquè li facis un cop d’ull. Mai he volgut parlat de professor i alumnes perquè tots hem aprés coses magnífiques dels altres però poder llegir unes línies de qualsevol de les persones que t’han estat escoltant significa moltíssim per aquell qui parla d’una cosa amb la que és molt fàcil fer càbales però molt difícil plasmar-les: El guió.

Per altre banda, asseguro que tenir dues hores de reflexió a la setmana son una molt bona brúixola. La classe va esdevenir per a mi un parèntesi setmanal a on em recordava a mi mateix les bases d’aquesta professió, les “formules màgiques”, el per què de tot. Resulta molt fascinant estar explicant una cosa i adonar-te que en realitat la estas explicant per a tu mateix. És una sensació difícil d’explicar però suposo que puc dir que en molts moments, només era un oient més que veia com un jove parlava amb fascinació d’allò que li agrada, com movia molt els braços, com s’excitava i com no parava de repetir que si es vol escriure només s’ha de fer una cosa: Escriure.

Moltes gràcies

Anuncis